No hi ha per què patir. Patir
d'endevinar-nos en la foscor.
És, la llum de la foscor,
la llum de les estrelles...
alguna llum millor?
Si caminem amb claredat
no importa,
què importa si nit, o si dia.
És témer si el cel és emboirat.
Si ni el sol es veu en cor
d'escalfar-nos l'interior,
si ni la lluna es veu capaç
de caminar pel nostre pas.
Precios!
ResponElimina[Wibar]
Com es camina amb claredat?
ResponEliminaDertitívor
ResponEliminaacceptar la foscor i veure-he que també et pot enllumenar!
quanta llum :)
ResponElimina(i ara segueixo el teu blog oficialment!)
Carla C.