dilluns, 14 d’octubre de 2013

Tenir rutina és de burgès

Hi ha un moment en què sortir de la rutina és rutina. Un moment en què no hi ha rutina. Fora de la norma social segons la qual sortir de la rutina és agradable i envejable, no tenir-ne et converteix en un èsser socialment inferior. O això sembla.

PERÒ

La rutina és el rellotge. Un invent del capitalisme originari, la necessitat de civilitzar i organitzar la producció. La rutina és burgesa per definició i contingent històricament. Sortir-ne, un símptoma d'alienació. Jo no en tinc, de rutina. Tenir rutina és despreciable.

PERÒ

Això només són uvas verdes.

Del relat popular de "La zorra y las uvas", il·lustració de Milo Winter.
Del despreci a les oportunitats que manquen.


divendres, 26 d’abril de 2013

Ho confesso



Ho confesso.

A vegades, tot sol, gaudeixo tant sobre la bici que, de cop i volta, sento la necessitat imperiosa d’estendre els braços com si estengués les ales i començo somrient però ràpid em passo al riure i em poso a insultar el món i m’excito encara més i llavors em sento encara més gran i després, simplement, arribo dalt la muntanya, o abaix al poble, i continuo com si res. 

Pedalant.

dilluns, 21 de gener de 2013

Ho critiquem tot perquè tot és criticable

Arran de la polseguera aixecada pel recent i polèmic article "Socialistes Corrent", vaig considerar oportú i interessant encarregar un petit estudi a la prestigiosa Inspire Consultores.

Amb la lloable i incontrovertible intenció de contribuir al coneixement general d'aquesta nostra ciutat, ampliant allò sorgit del mateix article i els seus comentaris, conscient de la necessitat d'una aproximació científica i rigorosa (allunyada de tòpics, prejudicis i mirades esbiaixades)...

 









Ho critiquem tot perquè tot és criticable, ens encardem de tot i de nosaltres perquè hi creiem. Creiem en la provocació i en l'humor, sigui negre o amb + color, malgrat perdre versemblança. Perquè ens calen per desemmascarar les coses i mostrar-les tal com són, perquè ens cal faltar-nos al respecte i baixar dels nostres pedestals.

dimarts, 8 de gener de 2013

3 AM #kikisound



Un dia?
Un dia no val res

no és per ser dramàtic…
Però un dia
ni et lleves
ni t’enteres.

En canvi, en un instant,
somriuràs boig al sentir
despullat, en la nit,
el món al teu davant

folla-te’l
i corre't tota la vida