“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules”
Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
ras i curt.
ResponEliminal'efecte del que ens passa:
és allò que som capaços d'entendre? de guardar? de recordar? o és el rastre al subconscient?
i gràcies a elles
ResponEliminaaconseguim ser com som :
únics
L'oblit intenta evitar-ho.
ResponElimina