dilluns, 2 d’agost de 2010

Claredat

No hi ha per què patir. Patir
d'endevinar-nos en la foscor.

És, la llum de la foscor,
la llum de les estrelles...
alguna llum millor?

Si caminem amb claredat
no importa,
què importa si nit, o si dia.

És témer si el cel és emboirat.

Si ni el sol es veu en cor
d'escalfar-nos l'interior,

si ni la lluna es veu capaç
de caminar pel nostre pas.

4 comentaris:

  1. Dertitívor

    acceptar la foscor i veure-he que també et pot enllumenar!

    ResponElimina
  2. quanta llum :)
    (i ara segueixo el teu blog oficialment!)

    Carla C.

    ResponElimina