“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules”
Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
dissabte, 8 de maig del 2010
Viatge al pretèrit perfet i bofetada a la galta
M’estic reprimint però sí, necessito temps… per això escric per dir q no vull dir res i deixar-ne constància
No dir res és dir res. I el res, com tot, és l'ésser i el no-ésser. L'essència o la negació de l'essència. No es pot dir no, sinó hi ha. No es pot afirmar si abans no s'ha negat. Negats, potser, podrem afirmar el que no ens volen adjudicar. Oprimits, afirmem el que cerquem.
No dir res és dir res. I el res, com tot, és l'ésser i el no-ésser. L'essència o la negació de l'essència. No es pot dir no, sinó hi ha. No es pot afirmar si abans no s'ha negat. Negats, potser, podrem afirmar el que no ens volen adjudicar. Oprimits, afirmem el que cerquem.
ResponEliminavaja....a veure si ens neguem conjuntament
hi ha qui en dues línies diu més que molts en llibres sencers.
ResponEliminas