dimarts, 4 de maig de 2010

a Aarhus llambordes i a Granollers lloses

En la meva primera vegada (volada), i en la meva primera paraula (estrangera).

Un break per recórrer un altre horitzó i un fly per viatjar a la terra plana and then, paradoxically there, get high i creure'm a Montana estant en una køkken. Donar un toc èpic a qualsevol situació amb una melodia que ens soni als Bobobobs i a golpe de atentado partir-nos el cul en el moment menys convenient i inesperat. Jo seré el príncep príap, Malfario mort de fam, perdut en mil paranys... où est la femme aux oranges!? Malgrat tot, donar les tak, així en danske, i donar-ho per tancat. Fa mal tornar a la realitat quan has cantat estant en l'onirisme, aquells instants abans d'adormir-te. De totes formes (m'hi han fet caure ara), la nostàlgia només és una forma d'entretenir-se, ara entre les llambordes d'Aahrus i les lloses de Granollers.

2 comentaris:

  1. Que gran Xavi, això si, entrada difícil d'entendre per als no Aahrusians

    ResponElimina
  2. jo sóc una no Aahrusians... could you ajudar-me, por favor??

    ResponElimina