Ho confesso.
A vegades, tot sol, gaudeixo tant sobre la bici que, de cop i volta, sento la
necessitat imperiosa d’estendre els braços com si estengués les ales i començo
somrient però ràpid em passo al riure i em poso a insultar el món i m’excito
encara més i llavors em sento encara més gran i després, simplement, arribo
dalt la muntanya, o abaix al poble, i continuo com si res.
Pedalant.
la carratera, quan es pren, com la vida, passa i ens fem d'ella
ResponElimina