divendres, 26 d’abril de 2013

Ho confesso



Ho confesso.

A vegades, tot sol, gaudeixo tant sobre la bici que, de cop i volta, sento la necessitat imperiosa d’estendre els braços com si estengués les ales i començo somrient però ràpid em passo al riure i em poso a insultar el món i m’excito encara més i llavors em sento encara més gran i després, simplement, arribo dalt la muntanya, o abaix al poble, i continuo com si res. 

Pedalant.

1 comentari:

  1. la carratera, quan es pren, com la vida, passa i ens fem d'ella

    ResponElimina