Seguretat davant el que passa, tranquil·litat i una dosi de passivitat recloent un moviment precipitat. A l’espera del moment oportú per entrar en escena, si s’escau. El control suficient i rotund del què passa és saber el què passa; i per això és necessària certa distància, mirar-se la vida prenent-se les mans rere l’esquena. Així i amb certa superioritat: reconeixent que ets tu qui té l'última paraula i, si vols, decidir callar-te-la.
“Aceptar nuestro dolor, cambiar todo lo que podamos y reírnos del resto” Camille Paglia
