divendres, 14 de gener de 2011

hands behind your back


Seguretat davant el que passa, tranquil·litat i una dosi de passivitat recloent un moviment precipitat. A l’espera del moment oportú per entrar en escena, si s’escau. El control suficient i rotund del què passa és saber el què passa; i per això és necessària certa distància, mirar-se la vida prenent-se les mans rere l’esquena. Així i amb certa superioritat: reconeixent que ets tu qui té l'última paraula i, si vols, decidir callar-te-la.

“Aceptar nuestro dolor, cambiar todo lo que podamos y reírnos del resto” Camille Paglia


1 comentari:

  1. M'ho esperava...si!

    I agree..com quasi sempre...

    La qüestió (fixa't que primer nego i després dic que és) és el terreny en el que estic parlant: la quotidianitat.

    L'everest existeix si. però l'everest com quelcom simbólic en una relació no serà el mateix per un i per l'altre i la relació consisteix en acostar aquestes visions. L'obejectivitat s'assolirà quan acostem les nostres subjectivitats.

    recorda que, com quasi sempre, parlo en el pla de la vida quotidiana i que, com quasi sempre, ho faig més de les relacions entre les persones que de la relació entre la persona i la realitat o veritat!

    ResponElimina