“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules” Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
dijous, 18 de març del 2010
Comencem per aquí
Sola dosis facit venenum. Esses per esquivar com podem el que ni tan sols veiem: el do etílic de l'esperit. Ebrietat sòbria per alliberar l'ànima en l'Eu-phoria: en "l'ànima correcta". Sobria ebrietas pel món teatral en el que vivim, un traç de verticalitat per estripar l'avorrida horitzontalitat gregària de la vida quotidiana, de l'ara i aquí, per avançar pròspera i còmodament pels cercles concèntrics del ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Visca Visca Visca!
ResponEliminaCon cen trem nos
Cons Zen Tram nus
Amb cent trans nits
Sort en aquest món fictici, on tots som el que volem ser.... o no...
ResponEliminaCuida't, et seguiré d'aprop, jejeje
t'agrego al meu blog, xq la gent et conegui
Ep! Que jo també t'aniré llegint... el que no sé és si ho podré entendre tot, però ho intentaré!! jeje
ResponEliminaeeei Guillem!! jaja
ResponEliminatb podriem dir q...
un traç de verticalitat, com el Tagamanent, per estripar l'horitzontalitat gregària de la N-II, per exemple!
Així ja ho entenc molt millor jajaja
ResponElimina