Com sempre, tard com vaig,
escric petit i, de pressa,
nkripto el vers
entre la fressa
de les tecles:
petites peçes -musicals-
que es pensen lletres..."
d'un que quan escriu essa-ema-esses sembla un analfabet funcional, amb un mòbil que fot llàstima i s'aguanta amb una goma del cabell. No m'agrada escriure si, en primer ordre, el que escric no és per a mi, la veritat!
“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules” Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
dijous, 22 d’abril del 2010
dilluns, 5 d’abril del 2010
tres d'abril del dos mil quaranta-sis
tres d’abril del dos mil quaranta-sis, situem-nos. Són les 5 de la matinada i torno cap a casa, abans però d’endinsar-me entre els llençols em planto al bellmig de la carretera i...
diria que plou
i no m’importa
i li poso la cara
i l’altre galta
i somric
sota la pluja
sota la nit
sota el cel estrellat
com jo ho estic.
Perquè
malgrat tot,
res
diria que plou
i no m’importa
i li poso la cara
i l’altre galta
i somric
sota la pluja
sota la nit
sota el cel estrellat
com jo ho estic.
Perquè
malgrat tot,
res
Subscriure's a:
Missatges (Atom)