jo sóc

un protagonista despistat sense paper
que s’ha dibuixat guionista sense llapis
per trobar-se director artístic sense material
i endevinar-se públic esgotat

Ja sé que això deu ser més aviat poc però és tot, tot el que sóc jo: el meu espai autònom de decisió. Com què resulta que hi sóc, inevitablement estic. Per la meva banda, estic aquí i trec el nas entre el teló, que és tot el soroll que ofega el món, i ensumo l’insondable per l’empíria perquè jo teoritzo fent dibuixos mentalment; és que, sabreu, sovint tinc la idea però no dono amb la paraula. Al donar-se el fet d’estar-hi, aprofito i m’entretinc. I ja haureu vist que m’entretinc amb la idea tenint-me entre paraules en stock.

Dean Moriarty i el saxofonista clitorià

-Mira, tío, aquel saxo alto de anoche LO tenía... Lo encontró y ya no lo soltó. Nunca he visto a un tipo que pudiera retenerlo tanto tiempo.
Yo queria saber qué significaba ese "LO". Dean se echó a reír.
-¡Bueno, tío! Me estás preguntando sobre impon-derables... Verás, [...] De repente, en algún momento en medio del tema lo coge... todos levantan la vista y se dan cuenta; le escuchan; él acelera y sigue. El tiempo se detiene. Llena el espacio vacío con la sustancia de nuestras vidas, confesiones de sus entrañas, recuerdos de ideas, refundiciones de antiguos sonidos. Tiene que tocar cruzando puentes y volviendo, y lo hace con tan infinito sentimiento, con tan profunda exploración del alma a través del tema del momento que todo el mundo sabe que lo que importa no es el tema sino LO que ha cogido... -Dean no pudo continuar; sudaba al hablar de aquello.

Jack Kerouac, En el camino
[L'escena de la que parla es al capítol 4 de la 3a part. Brutal, clitoriana. Una de les millors coses que he llegit mai]

Dia Mundial de la Poesia 2010!

Joan Brossa

Comencem per aquí

Sola dosis facit venenum. Esses per esquivar com podem el que ni tan sols veiem: el do etílic de l'esperit. Ebrietat sòbria per alliberar l'ànima en l'Eu-phoria: en "l'ànima correcta". Sobria ebrietas pel món teatral en el que vivim, un traç de verticalitat per estripar l'avorrida horitzontalitat gregària de la vida quotidiana, de l'ara i aquí, per avançar pròspera i còmodament pels cercles concèntrics del ser.