dissabte, 16 d’abril del 2011

si és aquí


què hi fa que l’ampolla sigui mig plena o mig buida
si és aquí
               alletem la necessitat psicosomàtica
                                                                    de viure
                                                                    de beure

diumenge, 27 de març del 2011

Versos Lliures

aguts i expansius
nàufrags
amb l’intel·ligència autènticament il·luminada
inquiets i amistosos
atents i lúcids
de riallades alliberadores
errants
delirants
amb la pau i el bon sentit
meditabunds
indigents
abandonats
salvatges i lírics
noctàmbuls
simbòlics
i tallants

en el despertar incessant de viure
                                                  Versos Lliures i a rimar amb la puta vida

www.esquerda.org/versoslliures/

divendres, 25 de febrer del 2011

Un poema por Tahrir, por Egipto

esa plaza pública
con nombre de destino e historia
como sabiendo lo que iba a venir
firmes nos quedamos
diciendo, no nos moverán
pintamos poemas en el duro asfalto
reblandecido, empapado de la sangre nuestra
 
y el mundo miraba.
 
El mundo miraba mientras nos llamaban
traidores
y en las pantallas de los televisores
de los hogares, cerradas las puertas no fuera
a entrar a la verdad,
los hombres escupían a las cámaras desprecio
y las mujeres chillaban por teléfono
ojos y corazones llenos de rabia
incapaces de entender
que Tahrir era suya, para ellos,
mientras los ojos del gobierno mostraban sólo lo que querían
que viéramos
el sol poniente sobre el Nilo 
 
y todo lo que hacía falta era girar lo mínimo la cabeza a la izquierda
por el rabillo del ojo un vistazo
mostrando la neblina del sol del Cairo entre los gases lacrimógenos,
los hombres a la carga por las calles con sus cuerpos solo
topando con los camiones de policía que los atropellaban.
 
Los diarios hablaban de disturbios por todo el Mediterráneo
pretendiendo que ese día que había
comenzado en El Cairo
era igual a otro cualquiera.
 
Pero algo había empezado.
 
Hombres y mujeres estremecían la tierra
con sus voces.
 
De norte a sur
caían cuerpos al suelo, dejaban de latir los corazones
pero en Tahrir por ellos mantuvimos alta la cabeza
saliendo de los muros por los que, toda nuestra vida,
caminamos pegados, ocultos en la sombra
de la conformidad y el miedo
 
abrimos al asesinato nuestros pechos,
abrimos a las piedras nuestros rostros, a las balas nuestros ojos,
nuestras mentes a los molotov que a la cabeza nos lanzaban
 
y dijimos
 
no tenemos miedo
 
porque el miedo a vivir con la cara enterrada
en el suelo de una tierra que no puede ya sentir
era nada, nada comparado con el miedo a morir
sin haber dicho ni una vez
 
soy libre.
 

Nancy Messieh, fotógrafa y poeta egipcia residente en El Cairo, es autora del libro de poemas en inglés Photographs Never Taken. 
Traducción para www.sinpermiso.info: Lucas Antón

divendres, 14 de gener del 2011

hands behind your back


Seguretat davant el que passa, tranquil·litat i una dosi de passivitat recloent un moviment precipitat. A l’espera del moment oportú per entrar en escena, si s’escau. El control suficient i rotund del què passa és saber el què passa; i per això és necessària certa distància, mirar-se la vida prenent-se les mans rere l’esquena. Així i amb certa superioritat: reconeixent que ets tu qui té l'última paraula i, si vols, decidir callar-te-la.

“Aceptar nuestro dolor, cambiar todo lo que podamos y reírnos del resto” Camille Paglia


divendres, 17 de desembre del 2010

Sensitivitat high-technology

Espero poder conviure-hi amb normalitat. Cada carícia meva que li provoca una petita vibració que s'esbaeix a mesura que puja pels meus dits és massa. Massa eròtic per mi. Que tu ets gris metàl·lic però la meva carn és tova; i em desborda. I a mi, així, em costa configurar la nostra relació. Connectarem però a la llarga espero no sentir-me especial en cada contacte... Que per mi això d'un mòbil amb pantalla tàctil m'és massa modern.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

per ser inequívoc

 Las lletras molt bonas son;
Pero no las vol lo mon
Dels quatre cents aforismes catalans de Joan Carlos Amat

Ell només vol el gest

Abandonar ser pres
de  les paraules
per fi ser-ho dels fets

 

dijous, 2 de setembre del 2010

principi d'eternitat

les coses que ens passen
ens passen per sempre