divendres, 9 de desembre del 2011

Gora la vida i la Tortugueta

Ni ha estat intens ni especialment maco, ni sempre realment càlid. Perquè ens enganyarem? Tu et deies Tortugueta i això és com si a mi m'haguéssin posat de nom Humanillu. Però sí, d'acord, entre nosaltres sempre hi ha hagut aquella calidesa única que donen els diminutius. 

És cert que ni molt intens ni molt maco ni molt càlid, però sí molt i molt llarg! Per això ara serà estrany, després de tants anys veient-nos passar! Formàves part de casa... i no vull dir amb això que fossis un puto moble, quedi clar que a vegades (no moltes, és cert) jugàvem i et mimàvem amb algun capritxo o algun gest carinyós.

Aquesta nova nena segur et farà més justícia i més carinyo del que jo t'he fet i ara, a més, aprofito per dramatitzar una mica, però també per fer-te aquesta justícia... 

Ningú s'atrevirà a negar que ets gran... 
després d'aquesta foto


Va, que no!... ningú s'atrevirà a negar-ho després d'aquest homenatge al teu pas per casa nostre!