“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules”
Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
per ser inequívoc
Las lletras molt bonas son;
Pero no las vol lo mon
Dels quatre cents aforismes catalans de Joan Carlos Amat
Trobo que l'únic cert de les paraules és allò que fem. Ser pres de les paraules sense ser-ho dels fets és, per tant, ser pres de la fal·làcia.
ResponElimina