“Nos volvemos hacia nuestra persona. Sentimos nuestra propia aflicción y por eso amamos mejor. Sí, quizá la felicidad sea eso, el apiadado sentimiento de nuestra desdicha” El revés y el derecho, Albert Camus
Massa miop per reconèixer l’horitzó m’imagino el meu melic enteranyinat sent l’epicentre del moviment en expansió de l’univers. El món i jo formem un únic engranatge i quan camino distret, abstret, absort, discret, assec la mirada als peus veient el món rodar sota meu. Li clavo un dent, un unglot, un altre dent, un altre unglot... i el faig girar sobre el meu eix, activant el moviment de totes les estrelles que brillen i ballen i s’apaguen i ens mimen des del cel. Quan em canso de casar amb la terra a cada dent escupo quatre paraules mal trobades en un pergamí esgrogueït (que és on m’agrada pensar que escric la meva vida) i profano les idees escrivint-les amb paraules.
El món roda-jo i jo rodamón. Secret, misteri, èxtasi i emocions.
dilluns, 31 de maig del 2010
dissabte, 8 de maig del 2010
Viatge al pretèrit perfet i bofetada a la galta
M’estic reprimint però sí, necessito temps… per això
escric per dir q no vull dir res i deixar-ne constància
escric per dir q no vull dir res i deixar-ne constància
dimarts, 4 de maig del 2010
a Aarhus llambordes i a Granollers lloses
En la meva primera vegada (volada), i en la meva primera paraula (estrangera).
Un break per recórrer un altre horitzó i un fly per viatjar a la terra plana and then, paradoxically there, get high i creure'm a Montana estant en una køkken. Donar un toc èpic a qualsevol situació amb una melodia que ens soni als Bobobobs i a golpe de atentado partir-nos el cul en el moment menys convenient i inesperat. Jo seré el príncep príap, Malfario mort de fam, perdut en mil paranys... où est la femme aux oranges!? Malgrat tot, donar les tak, així en danske, i donar-ho per tancat. Fa mal tornar a la realitat quan has cantat estant en l'onirisme, aquells instants abans d'adormir-te. De totes formes (m'hi han fet caure ara), la nostàlgia només és una forma d'entretenir-se, ara entre les llambordes d'Aahrus i les lloses de Granollers.
Un break per recórrer un altre horitzó i un fly per viatjar a la terra plana and then, paradoxically there, get high i creure'm a Montana estant en una køkken. Donar un toc èpic a qualsevol situació amb una melodia que ens soni als Bobobobs i a golpe de atentado partir-nos el cul en el moment menys convenient i inesperat. Jo seré el príncep príap, Malfario mort de fam, perdut en mil paranys... où est la femme aux oranges!? Malgrat tot, donar les tak, així en danske, i donar-ho per tancat. Fa mal tornar a la realitat quan has cantat estant en l'onirisme, aquells instants abans d'adormir-te. De totes formes (m'hi han fet caure ara), la nostàlgia només és una forma d'entretenir-se, ara entre les llambordes d'Aahrus i les lloses de Granollers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)