Això del Regne d'Espanya aquest, si preneu una mica de distància, és per partir-se el cul. No ho dic per allò de no saber si riure o plorar. No, jo ho dic sincerament: a mi, vosaltres direu, em fan sentir com l'amic que et fa passar vergonya, aquell que fa l'impensable sense gaires miraments, aquell amb el q t'emportes una mà al cap i mentre rius et dius "no pot ser, no pot ser!", i fas que no amb el cap.
Però ells no estan fent broma ni són amics meus, i dono gràcies a Déu per això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada