“…agradar de gastar un paquet de preguntes místiques, més grans que nosaltres, i inventar l’inexistent amb una nova paraula. O riure. Com voldrem anomenar aquest espai innombrable entre els pètals de les roses o la brillantor de les escates?... serem tot passió, eufòria, vertigen, rosa i paraules”
Fragments de 'Sublim ens diuen', de Jaume C Pons Alorda.
dilluns, 28 de juny del 2010
digerint
he escrit de nou de llarg i això és tot el que surt: (de cara al públic diré) que la processó és molt llarga i el ciri massa curt.
n'hi ha que voldrem habitar la cova profunda i rugossa que sembles caminar.
potser ens hi podem fer una cabana. a dins. i el ciri il·luminarà una mica més.
tot sigui perquè no la passis mirant a Déu si no al terra, al vidre, al paper, a la lluna i tracem línies paral·leles amb els nostres (molts) dubtes intercanviats
segons que, val més viure-ho a les fosques.
ResponEliminan'hi ha que voldrem habitar la cova profunda i rugossa que sembles caminar.
ResponEliminapotser ens hi podem fer una cabana. a dins. i el ciri il·luminarà una mica més.
tot sigui perquè no la passis mirant a Déu si no al terra, al vidre, al paper, a la lluna i tracem línies paral·leles amb els nostres (molts) dubtes intercanviats